veure article en Español (Espanyol)
Particularitats i impostos al comprar un pis a Barcelona si ets no resident. Quines diferències hi ha entre una compravenda protagonitzada per un comprador no resident i una compravenda en la qual el comprador és nacional?
Barcelona segueix sent un lloc atractiu per als estrangers per comprar habitatge: el seu dens teixit empresarial, la seva excel·lent qualitat de vida i la seva ubicació privilegiada són alguns dels principals motius pels quals els estrangers decideixen comprar un pis a Barcelona.
Tot i que no hi ha cap restricció per a què els no residents puguin comprar un habitatge al nostre país, sí que cal tenir en compte algunes de les peculiaritats que amaguen aquest tipus de transaccions.
Què és un no resident?
Segons l’article 9 de la Llei de l’IRPF, un resident espanyol serà aquell que compleixi amb alguna d’aquestes tres condicions:
- Que romangui en territori espanyol més de 183 dies a l’any.
- Que tingui el nucli de les seves activitats econòmiques, directament o indirectament, en territori espanyol.
- Que sigui cònjuge no separat legalment amb fills menors d’edat que resideixin habitualment a Espanya i que depenguin d’aquesta persona.
Impostos de compra per a no residents
D’aquesta manera, qualsevol persona que vulgui comprar un pis a Barcelona i no compleixi amb alguna de les condicions anteriorment esmentades, podrà considerar-se no resident.
Però, a quins impostos haurà de fer front? Tot dependrà del tipus d’immoble a adquirir:
Habitatges de segona mà
Els no residents hauran de tributar per l’Impost de Transmissions Patrimonials al comprar un pis de segona mà igual que ho fa qualsevol altre comprador resident.
Este impuesto, en Cataluña, tiene un tipo general del 10%. Para viviendas valoradas en más de 1.000.000 euros se aplicará un tipo del 11% sobre la cantidad de exceda de este valor. También hay que recalcar que las viviendas de protección oficial tributarán a un 7% y a un 5% las familias numerosas, las familias en las que alguno de sus miembros tenga una discapacidad acreditada superior al 65% o cuando los adquirientes sean menores de 33 años.
Aquest impost, a Catalunya, té un tipus general del 10%. Per a habitatges valorats en més de 1.000.000 d’euros s’aplicarà un tipus del 11% sobre la quantitat que excedeixi d’aquest valor. També cal recalcar que els habitatges de protecció oficial tributaran un 7% i un 5% les famílies nombroses, les famílies en què algun dels seus membres tingui una discapacitat acreditada superior al 65% o quan els adquirents siguin menors de 33 anys.
Pis molt lluminós al costat del Mercat de la Boqueria, Barcelona.
Habitatges d’obra nova
Els no residents que comprin un pis d’obra nova a Barcelona hauran de tributar per aquests dos impostos:
- Impost del Valor Afegit: a Catalunya, aquest impost és del 10% sobre el valor escripturat.
- Actes jurídics documentats: a Catalunya, aquest impost és del 1,5% sobre el valor escripturat.
Per tenir una idea del que pot valer una casa a Barcelona i fer un càlcul més precís sobre despeses i impostos, pots fer ús del nostre valorador online d’immobles. Introdueix les característiques de l’immoble que estàs buscant i obtindràs un preu de compra aproximat a l’instant.
>> Valora el teu habitatge <<
* Important! Cal tenir en compte que totes les despeses i impostos que estan subjectes a la compra d’un pis a Barcelona per un no resident hauran de pagar-se en territori espanyol.
Altres peculiaritats per a no residents
Abans de la signatura de l’escriptura de compravenda davant el notari, el comprador no resident haurà de sol·licitar el seu Número d’Identificació d’Estrangers (NIE). Si realitza aquesta petició des d’Espanya, haurà d’acudir a l’Oficina d’Estrangeria o a la Comissaria General d’Estrangeria per sol·licitar el document. També podrà realitzar la sol·licitud des de les oficines consulars espanyoles situades al seu país de residència.
Una altra gestió recomanable per als no residents que pretenen comprar un pis a Barcelona és obrir un compte corrent bancari en territori espanyol. Gràcies a aquest, podran acreditar els mitjans de pagament tant per a l’habitatge com per al pagament de despeses i impostos derivats.