veure article en Español (Espanyol)
Quins impostos han d’abonar els no residents a l’hora de vendre un pis a Barcelona? En què es diferencien aquestes transaccions de les d’un venedor nacional? Descobreix tots els requisits que han de complir els estrangers per vendre un pis a Barcelona.
Segons el Col·legi de Registradors, la pandèmia del coronavirus ha fet que baixin les compres d’habitatges a Espanya protagonitzades per estrangers un 20%. Si durant els nou primers mesos de 2019 els estrangers van protagonitzar 47.150 transaccions al nostre país, al 2020 no s’ha aconseguit sobrepassar la xifra de 36.850 compravendes.
A més de la crisi del coronavirus, la sortida del Regne Unit de la Unió Europea també ha tingut molt a veure en aquest enfonsament de les transaccions.
Impostos per a no residents a Barcelona
D’entre les compravendes protagonitzades per no residents, les zones costaneres i els principals nuclis urbans com Barcelona, són alguns dels llocs de residència preferits pels estrangers.
A diferència dels impostos de compra en què no hi ha diferència entre el que paga un comprador estranger del que paga un comprador nacional, en els impostos de venda sí que podem trobar certes diferències.
Plusvàlua Municipal
Els venedors no residents hauran de fer front al pagament de la Plusvàlua Municipal com qualsevol altre ciutadà del nostre país. Aquest impost s’ha d’abonar cada vegada que la titularitat d’un immoble canvia: una venda, una herència, una donació…
Es tracta d’un impost que depèn de cada ajuntament, de manera que els estrangers que decideixin vendre un habitatge a la ciutat comtal, hauran d’acudir a la normativa de l’ajuntament de Barcelona per calcular quant els tocarà pagar.
A continuació et deixem amb un vídeo en què la nostra companya Pilar Canalejo ens explica quin és el procediment a dur a terme per liquidar la Plusvàlua Municipal.
Cal tenir en compte que, en cas que el venedor no estigui a Espanya, el comprador tindrà l’obligació d’abonar aquesta taxa com a substitut de contribuent.
Impost sobre la renda de no residents (IRNR)
Els estrangers que venguin un pis a Barcelona i obtinguin de la seva transacció cert guany patrimonial, hauran de tributar per l’Impost sobre la Renda de Persones no residents.
Per calcular si hi ha hagut o no guany patrimonial, cal restar al valor de transmissió el valor d’adquisició de l’immoble, el que és una mica més complicat del que sembla a primera vista ja que no només cal tenir en compte els valors escripturats.
- Valor d’adquisició: es poden incloure les despeses inherents a l’adquisició com notaria, gestoria i advocats així com les despeses per inversions o millores. D’altra banda, també han de descomptar-se les amortitzacions fiscalment deduïdes si l’immoble va estar arrendat en algun moment.
- Valor de transmissió: poden deduir-se les despeses inherents a la venda, com per exemple, els honoraris abonats a l’agència immobiliària.
*A continuació et deixem amb el nostre valorador d’habitatges online perquè et facis una idea del benefici que podràs obtenir per la venda de la teva propietat.
>> Valora el teu habitatge <<
Un cop calculat la guany patrimonial, s’aplicarà un tipus del 19% per a residents de la Unió Europea, Islàndia o Noruega i un tipus del 24% per a la resta. Cal recordar que els ciutadans membres de la Unió Europea, així com els d’Islàndia i Noruega, estan exempts de pagar l’impost sobre la renda de no residents si inverteixen els guanys obtinguts en la compra d’un nou habitatge habitual al país en el que resideixen.
Altres peculiaritats per a no residents
Una altra de les peculiaritats de les vendes d’habitatges protagonitzades per estrangers és la retenció del 3% que es veu obligat a realitzar el comprador sobre el preu de venda.
El motiu és que molts no residents no són conscients de les seves obligacions tributàries, concretament, de la seva obligació de liquidar l’impost sobre la renda de persones no residents, de manera que no realitzen la declaració de la renda. En aquests casos, l’Agència Tributària es troba amb serioses dificultats per localitzar aquestes persones i notificar-les seves responsabilitats tributàries.
Per evitar això, el comprador (o l’agència immobiliària contractada) que adquireix un habitatge a un no resident ha de retenir un 3% sobre el valor a abonar, una retenció que haurà de presentar mitjançant el model 211 en un termini de 30 dies des de la compravenda.
Si finalment el venedor ha de pagar per l’Impost sobre la renda de no residents un import menor a aquest 3% avançat, ha de presentar el model 210 per reclamar la diferència.
* Vendre un habitatge no és un procés senzill per a ningú, però sembla complicar-se encara més si el venedor és un ciutadà no resident a la Unió Europea.
Si estàs en aquesta situació o tens la intenció de comprar un habitatge a un venedor estranger, la nostra recomanació és que et posis en mans de professionals. Ells et guiaran durant tot el procés perquè no passis per alt cap gestió important que et pugui comportar greus sancions econòmiques en el futur.